VOLDRIA GUARDAR
Voldria
guardar en una caixeta que no obriríem mai la innocència dels
nostres nets
i com la d’ells la de tots els nens del món. Ja que són molts els detalls que
tenen tant si són de paraula com de fets ens demostren la seva innocència.
Un de tants
que em va arribar al cor va ser...
Venia jo del
dentista que m’havia tret un queixal i en arribar a casa s’acosta un dels nets
i em diu: Iaia ja tens el queixal que te’n tret, per posar-te’l a sota del teu
coixí.? El ratolí Perez et portarà un regal! En dir-li que no, es va quedar
molt pensatiu, però va reaccionar tot seguit i em diu...No passa res Iaia ,
escriu-li en un paper, No tinc el queixal perquè se’l ha quedat el dentista.
Segur que et deixarà un regal, ell és molt bo!
Un altre dia
vam anar a veure els Pastorets , i a la
escena de la cova (per megafonia van dir “els nens i nenes que vulguin poden
pujat a l’escenari com si fossin uns pastorets que anessin a veure el nen Jesús”.
Molt contens van anar cap allà, Però quan van estar a tocar vaig veure que
parlaven entre ells. Que passa? Vaig pensar ... I que és el que passava?, doncs
que el de quatre anys va demanar un caramel que li guardava el germà a la
butxaca i li volia donar a la Mare de Déu per el nen Jesús. Li va donar.
Un exemple
més; el fet de parar taula per els Reis d’Orient amb tots els ets i uts no pot
faltar res, demanant a la mare tot el que pensen que pot agradar en els Reis,
els millors plats, copes o gots, tovallons de roba ( no de paper), fruita,
galetes, cafè, llet, aigua, pa, formatge. Amb una il·lusió que s’encomana.
Tot això i
moltes coses més que podríem tenir en conte de la innocència dels nets ...de
tots els nens.
