L'abraçada
Després
d'uns dies tan emboirats per la tristesa que sols em portava desànim, vaig treure
el cap per la finestra un sol radiant ho il·luminava tot, i vaig començar a
pensar: Roser es veu el camí a seguir, lluitar i saber estar... al teu lloc, i
al escoltar els nets que cantaven em vaig dir "qui estima l'àvia"?
"qui em fa una abraçada"? i comprenent la força que té aquest gest se'm
va arrencar de cop la tristor de dintre meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada