Si l'alenada de memòria trista l'hagués envoltat, l'hauria fet reviure, i hauria recordat a un home molt bo, que estimava a tothom, hauria vist a un home valent lluitant amb la seva malaltia amb totes les forces, que no va poguer esquivar, hauria estat per tots un goig, hauria estat un cel, hagués seguit el seu camí literari d'escriure obres de teatre, comèdia o drama i molts altres reculls. I avui hauria estat una persona molt important en el món de les lletres, ja que en tot moment hagués dit i escrit alló que ell pensava, creia i defensava de qualsevol situació que l'envoltes, hauria jo après tantes coses d'ell, l'hagués vist rodejat de la gent que molt l'estimava, els de casa, la gent del teatre i de la feina, dels que no l'estimaven perquè no el coneixen com la gent del tramvia ó d'un cafè, d'un banc del Passeig de Gràcia o be d'un parc escoltant el cant dels ocells o el riure i cridar d'uns nen que jugaven. Tot per a ell era un motiu per pendre notes en la seva petita llibreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada